picha-de-sauna

Estimats amiguets i amiguetes (les amiguetes més que els amiguets, però només per allò de que són més cares de veure), ara ja fà un parell de mesos, quasi tres, des que vaig escriure per última vegada i ja hem començo a sentir allò de; Avere si actualitzes el blog...l´última vegada que vas escriure la meva yaya encara menjava pastanagues. Encara no estic segur de haber-ho entès i, la veritat, prefereixo no pensar-hi.
Però el cert és que no és tan fàcil.
De vegades voldria ser Harry Potter i tenir un munt d´històries que explicar, portar ulleres i, per a que negar-ho, fer servir la bareta. Però la vida real pot ser aborrida per més lluny que estiguis, i sobint esdevé inútil portar-la a crònica. Aquí ja comença a fer fresca (nomès uns -13º) i jo, incoscient de mi hem dedico a passejar-me en barco, així que ara m´he arrefredat i tinc algo de febre, al menys això m´ha dit un indio, pel que avui he decidit quedar-me a casa. Serà el moment idoni per donar-li corda al blog?
Recapitulem:

En Timo va marxar, i ara l´habitació número 2 l´ocupa en Sanjeev, un verge doctor indi de 26 anys que va més sortit que, si es que tal cosa és posible, el senyor Cotonat Baena. L´esmentat indi es prou majo, fins al punt de presentar-se en la meva habitació a les tantes de la matinada amb la intenció de regalar-me un arbre de nadal (sic) desprès d´haber passat l´estona abarallant-se amb destilats. You fucking spanish, get out of the fucking bed...christians, that´s the spirit of your Jesuscrist, GET OUT OF THE FUCKING BED, YOU BASTARD!...perque això si que ho te, "don de gentes" que se´n diu, és pesat com pocs. No calla ni sota l´aigua o, en aquest cas, el seu equivalent escocès.
Nomès hem faltava a mi que a ma germà li donès pel rollo bollywood. Hare, hare, krishna krishna.
Però estem de festa! ara farà tres dies va arrivar un nou company de pis a la vila del pingüí (com la majoria ja sabreu, en Don va marxar fa cosa de mes i mig) que, visquin els països catalans, no és d´altre lloc que l´Iràn. Al que ara ocupa l´habitació numero 1 l´anomenarem l´Iraní, ja que hem fa vergonya tornar a preguntar-li com es diu.
Del nouvingut poca cosa puc dir, a part de que és educat i porta una dieta equilibrada a base d´arròs. Ara si, el que ja no hem fa tanta gràcia es, ADIVINA ADIVINANZA...s´ha portat a un amiguet iraní amb un bigoti molt xulo!! el que hem porta a...si, senyores i senyors, els meus amics nigerians, dels que, en favor de la meva pròpia salut, prefereixo no parlar. Mare meva quanta calentura! el indi va cremat i els nigerians hem tenen fregit.
Per ara això es tot, i poder es massa (?), ja que la febre se m´endú i la inspiració no m´hi acompanya.

Si tenim en compte que no deixa de ser un pis d´estudiants (de fet no se per que es diu així, ja que no s´hi veu gaire ambient de treball), la veritat es que no està gens malament. 4 habitacions individuals, una de lles quals he decidit fer-la servir jo, dos "banys" a compartir i menjador-cuina comuns.

Encara estant a lleida somiava amb un pis compartit amb, no se, unes quantes xiquetes maques...poder una russa, una holandesa i, es clar, una finesa. No anava gaire desencaminat.

A l´habitació número 1 hi tenim a en Don, l´americà. Es un noi bastant majo, del rollo heavy però amariconat i més lleig que pegar a un pare amb uns calçotets cagats. No se...com el Ferri.

Seguint-lo d´aprop, es a dir, a l´habitació número 2, en Timo, el Finès. Aquest no parla, es com un fantasma, difícil de veure. Penso que no surt de la seva habitació més que per fotre el camp de casa, possiblement no hagi fet servir ni el lavabo. Suposo que no vol tenir cap mena de relació amb una colla de tarats extrangers com nosaltres.
En Timo ja marxa, no deu d´haber estat aquí més d´un mes. avans de que arrivès ell teníam a una perella d´eslovènia, en Miha i l´Anja. Molt majos.
Suposo que a començaments d´aquest proper mes ja tindrem aquí a un nou concursant.

I per acavar, però no menys interessant l´habitació número 3. Gabriel. En Gabriel es nigerià, suposo que allà deu ser molt important el concepte de família, ja que se l´ha portada a tota.
En Gabriel va arrivar dos dies desprès que jo, i al dia d´arrivar ell va apareixer el seu cosí, l´Hugo. "Ha vingut a visitar-me, estarà aqui una setmana. No hos importa, no?" va dir. Bé, ja han passat més de dos mesos i l´Hugo no sembla tenir idea de marxar. Ja, ja, poc desprès van apareixer en Gee, un altre nigerià, aquest molt religiòs (no se quantes vegades l´hauré vist agenollat sobre la seva catifa portàtil resant de cara al WC, i escoltant el corà en cassette), i en kingsley, un altre.

Al començament del text comentava que aqui no s´hi veu gaire ambient de treball, bé, això no acava de ser del tot cert, ja que els cabrons dels nigerians treballen més que els 7 nans. Des que soc aquí tinc la teoria de que els negres tenen fama de tenir-la grossa, no perque neixin així, no. La tenen unflada de tant xingar.

Hos en podeu fer una idea. Jo, com es de suposar, estic a l´habitació que resta (i de unflada res). Ara ja sembla una habitació, amb el seu llit, el seu escritori i la tauleta de nit (també tinc un poster de superman, que mola cantidubi). Es comfortable, sobretot si tenim en compte que vaig estar dormint al terra en una habitació vuida durant més d´una setmana.
Els mobles mel´s van donar en Mija i l´anja al marxar del pis, jo, en agraïment, els vaig cuinar un curri de llepar-se tot allò que faci falta.

Si algú vol venir a visitar-me pot dormir a l´habitació dels nigerians. Allò sembla la maleta de la Mary Poppins.

Alguns diràn que soc un tarat i que sempre penso en el mateix, que si pitos per aquí, testicles per allà...alguna que altra minga...però bé, no hem fa patir. Possiblement les persones que ho facin siguin les que millor hem coneguin.

Per que aquest títol? A part de perquè soc un obsés i perquè simplement m´ha donat la gana, doncs perquè trobo a faltar els meus testicles. No, no els que se´m gelaràn d´aquí a poquet, sinò els que se m´han quedat a Lleida.

Testicle: Individuu tarat per excelència, i que, no tenint-ne prou amb la seva tara, sent la necessitat de reunir-se amb una colla de anormals, possiblement, i nomès possiblement, més tarats que ell mateix.
Exemple. Francesco (alguns l´anomenen el gran tarat, tara suma, suma la tara o simplement tararà.. tarà).
Pensant-ho fredament, es molt trist. Mireu si estem malament, que la persona (si es que se la pot anomenar així) més normal d´aquesta col•lecció d´aberracions es en Xavier Manuel.

Doncs bé, un testicle se n´ha anat a Finlandia, deixant en la depressiò i la tristesa a la gent del gran escrot. Per això, i perquè es molta (molta = a mes de un) la gent que es queixa de manca d´informació referent a la meva estança a l´altra punta d´europa, he decidit reprendre la idea de fer aquest blog. S´ha de dir que vaig començar a fer-lo ara farà dos mesos, però com tots vosaltres ja sabreu, he estat massa enfeinat estudiant i actuant de forma completament responsable com per a començar a escriure´l.

Així doncs, suposo que el millor serà dibuixar un petit esquema o introducció al que ha estat més rellevant durant la meva curta estança, ara ja fa més de dos mesos, a Helsinki.

Durant el transcurs d´aquest diari intentarè que nomès es perdi aquella informació que jo vulgui ometre, explicant, nomès, allò que hem dongui la gana, la qual, of course, no te per que coincidir amb la realitat.